Interessants eleccions al Parlament de Catalunya: nou cicle?

15 gener 2010 at 10:15 pm 1 comentari

Fa mesos que estic posant molta atenció a l’aparició, no casual, de noves “ofertes polítiques” de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya (tardor 2010). Montserrat Nebrera, el Reagrupament de Joan Carretero, Joan Laporta, reaparició de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, l’aparició de la delegació catalana de la Unión, Progreso y Democracia… Res a veure amb el boom de Ciutadans a les eleccions de 2006. Aquell boom s’ha multiplicat per 10 i les crítiques a l’aparició d’aquestes noves “ofertes” també ho han fet. I no ens enganyem, perquè ni el ressò mediàtic és casual, ni les crítiques dels partits tradicionals és superficial.

La societat catalana es troba esgotada, esgotada dels seus representants, esgotada de les relaciones Catalunya-Espanya, esgotada dels teatres partidistes, esgotada de la manca de capacitat per a reformar el sistema democràtic, esgotada de missatges sense contingut i encara més sense realitat, esgotada de la classe política.

Per això no és casualitat la traducció de la insatisfacció en forma d’aparació de noves forces polítiques que són i seran molt més que les desenes de candidatures que podem trobar cada jornada electoral. És evident que no hi ha espai polític per a tots, i també és cert que els partits tradicionals juguen amb avantatge en tots els sentits, però estic convençut que qui sortirà guanyant, a les eleccions de l’octubre-novembre, serà l’abstenció i la insatisfacció política traduïda en el recolzament significatiu a algunes de les noves forces. Potser a partir de llavors els partits tradicionals començaran no només a reflexionar (això ho fan molt) sinó sobretot a actuar (això ho fan poc). Ans el contrari, no canviarà res si tot segueix igual o si les noves ofertes acaben passant desapercebudes.

És cert també que sabem poc o res de les noves propostes, però també és cert que sabem molt dels partits de sempre, de qui són i com actuen. Per tant, per començar i per iniciar el canvi de cultura democràtica, ja n’hi ha prou en què noves persones proposin noves fórmules polítiques, no creieu?

Anuncis

Entry filed under: Política.

Anem sumant més decepció, però cal seguir defensant la política Un primer acord. En caldran més per tenir la nova escola.

1 comentari Add your own

  • 1. flymetothemoon  |  16 gener 2010 a les 12:05 am

    A prop de quatre mesos sense actualitzar el blog – no tindrem en compte els comentaris publicats arrel del cas Cornellà, perquè era un tema recurrent- no ha resultat gaire original l’article.

    En qualsevol cas, ben retornat,

    Tornar a parlar de l’esgotament públic de la mediocritat de polítics i partits i de l’oportunisme per oferir nous productes als mercat quan els existents semblen ja una mica caducats, no resulta gaire original.

    Per variar?, podríem fer una mica d’autocrítica, la societat, les ciutadanes, els ciutadans, totes i tots, estem poc més que espantats per les xifres d’atur , l’allau de notícies sobre empreses que pleguen o redueixen personal o producció.
    L’altra cara, els bancs i entitats financeres, tot i la crisi, repartiran beneficis. Això si, ara la societats, les ciutadanes, els ciutadans, totes i tots, en haurem de discutir entre nosaltres mateixos perquè a banda de la grip A, el tema de prohibir fumar a qualsevol espai públic es veu que és de seguretat nacional.

    Ja ens està be, mai demanem ni responsabilitats ni explicacions per l’actuació tant dels partits, com dels polítics, com de les institucions. Comencem per fer pedagogia democràtica, per a què serveix la democràcia?, quina és la responsabilitat del candidat electe?, la d’aquest últim no és la d’aparèixer com una estrella de cine i encara menys fer ostentació del poder, és justament el contrari. Representa una figura modesta que vetlla per d’interès general i pren la decisió de com repartir els recursos, està al servei de la societat, és davant la societat que ha de rendir comptes. I som la societat qui li ha de demanar explicacions i ser-ne crítics. Mentre es confongui això amb el gest de canviar de marca de xampú a veure si la nova ens funciona millor, la política, els polítics, i per tant, la societat, continuarà en la prehistòria de l’evolució democràtica i seguirà contemplant el canvi de tendències, d’actituds, com una utopia.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


gener 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.   abr. »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Ets el/la visitant número:

  • 62,574 (visites des del 28/02/2008) Moltes gràcies!

Arxiu

Entrades recents

El que es "clica" més al meu blog

  • Cap

%d bloggers like this: