Des d’uns ulls d’un nen emocionat

Un nen de vuit anys amunt i avall, creient que podia controlar tot i a tothom, per tal que tot estés al seu lloc i tothom se sentís bé.  

Corredisses dins del local i al carrer, ple de gom a gom quasi fins a tocar la Riera, amb una temperatura ideal d’una primavera que arribava al cap d’unes hores després d’aquell vespre de març de 1987. 

Un munt de gent d’aquest petit poble del planeta Terra es reunia per un esdeveniment que per al nen de vuit anys semblava un gran acte a nivell internacional, on les càmeres de televisió, micròfons i fotògrafs eren substituïts per mirades, somriures, felicitacions, petons, abraçades, benvingudes, encreuament de converses d’un poble que aleshores era més viu que mai.

Ampolles de cava que volaven per damunt del nen de vuit anys, el nen que corria al ritme de la música i a la vegada la seva mirada no es perdia cap detall, una mirada enlairada que  semblava mirar al cel, quan realment observava persones que feien com a mínim un metre més d’alçada que ell; persones conegudes i no tan conegudes, properes i no tan properes, però persones que es trobaven allà per celebrar l’inici de vint-i-sis anys d’història, d’emocions, de canvis i d’èxits

Tornem una mica enrere, abans d’aquell dia de març. Emoció de vuit anys al saber el que finalment s’iniciaria aquell març de 1987.  “Tindrà aquest nom i havíem pensat amb aquest logotip”,  li diuen a aquell nen de vuit anys. El nen contestà: No! una gavina així no, ja que recordarà sempre al logo del PP. Finalment la gavina va desaparèixer d’aquell projecte de logotip i a partir d’aquell moment el nen no va poder deixar de pensar-hi, preguntar, reflexionar i proposar coses diverses fins el “dia D”.

Vint-i-sis anys han passat, vint-i-sis anys que, amb esforç, responsabilitat, constància, amb característiques molt particulars i singulars, han il.luminat l’entorn i l’interior de la Riera número 60, gràcies, sobretot, a la personalitat de qui precisament ha personalitzat cadascún dels racons físics i psíquics d’aquesta petita part del món.

Ara no s’apaga res perquè la il.liminació hi seguirà sempre, en el record i en la realitat d’una part de la historia d’aquest poble.

El poble, Caldes d’Estrac; el nom del lloc, blau; el nom del nen que corria amunt i avall aquell dia de març, Marc; el nom de l’ànima i “el tot” del blau, Maria Teresa Ros Auladell; el nom de l’altre part important, Jordi Vergés.

Felicitats per tot l’aconseguit i gràcies a totes les persones que ho han fet possible des de l’inici fins ara.

blau, molt més que oferir roba i complements entre 1987 i 2013; blau, una part de la historia de totes i tots; blau, m’ha agradat emocionar-me a l’escriure aquestes quatre paraules.

Salut! 🙂

19 Abril 2013 at 10:25 am 3 comentaris

També és mala educació

ImatgeDedico uns minuts (o segons!) a escriure un missatge, un missatge que amb un clic farà possible que arribi de forma immediata al seu destinatari.  El destinatari potser ho podrà llegir al moment, perquè el mòbil, la tablet o la blackberry l’avisarà també al moment.  La persona que ha rebut el missatge pot decidir contestar a l’instant o esperar-se una estona o unes hores per tal de poder elaborar una resposta més “treballada”, o simplement pot contestar amb un “d’acord, rebut, gràcies i et contesto l’abans possible.”   Però és clar, això descrit seria tenir bona educació.

Ara, tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit privat i de relacions diverses, contestar un correu electrònic es veu que s’ha convertit en una gran feina, complicada i angoixant i una pèrdua de temps.  Estic fins al capdamunt, des de l’inici d’ús del correu electrònic (afegim també missatges interns de Facebook, Twitter o WhatsApp), d’enviar missatges de diferent tipus, i a tot tipus de persones: companys de feina, amistats, institucions, entitats i empreses, sense rebre cap tipus de resposta. La mínima resposta seria un “ok, gràcies, rebut/et contesto més endavant” (dos segons de dedicació)

Ara s’ha posat de moda no contestar pensant l’excusa de “vaig molt atabalat; no he tingut temps; l’he vist però el tinc pendent; estic molt ocupat; el llegeixo però no m’interessa”

Ho sento, però això és de mala educació i manca de respecte envers als altres, molt mala educació. Algú t’escriu a tu, per tant pensa en tu, et demana alguna cosa que necessita de tu, o simplement t’escriu per saludar-te o preguntar-te o interessar-se, i tu el que fas és ignorar-lo amb mala educació. Oi que si anem pel carrer i saludem a algú (encara que no coneguem molt o gens a la persona!),  i aquesta altra persona no ens contesta la considerem mal educada? Doncs no contestar un correu electrònic és la mateixa mala educació. I no parlo del tipus de reposta perquè, repeteixo, amb un simple, per exemple, “ok, rebut, m’ho miro/hi penso/et conteso en un altre moment/ no et puc ajudar” és suficient.

Mala educació, mala educació a nivell personal, social, empresarial, laboral, una persona que no dedica un segon del seu temps a contestar a una altra persona que es dirigeix a tu per algún motiu.

11 Març 2013 at 12:17 pm 1 comentari

Joguines

Joguines

Continue Reading 29 Desembre 2011 at 1:16 pm Deixa un comentari

Any 12, Segle XXI, 3r Mil.leni

Any 12, Segle XXI, 3r Mil.leni

Continue Reading 29 Desembre 2011 at 1:14 pm Deixa un comentari

11 de juny de 2011

Avui és una data històrica,

I és una fita històrica no per la singularitat dels que avui podem semblar els protagonistes, sinó per la singularitat d’aquesta vila de 770 anys d’història. Una història que s’ha configurat amb l’esforç, la tenacitat i l’interès de persones que van ser capaces d’imaginar un Caldes més habitable, més pròsper, més gran.

És doncs una fita històrica sense més significat per al dia d’avui que la del relleu institucional, el futur dirà si serem capaços de deixar-hi constància en la imatge i la vida de Caldes. Perquè a partir d’avui ens toca agafar el relleu d’un projecte endegat ja no diem fa quatre anys, sinó 770, el projecte per continuar fent  de Caldes el poble que tots volem, en el que ens agrada viure, i en el que s’hi pugui continuar vivint en el futur amb més i millors condicions de les que gaudim avui.

La màxima responsabilitat dels Ajuntaments, per fer possible tot això, és la de gestionar els recursos públics en bé de l’interès comú de manera eficient i responsable.  Els darrers quatre anys, des de l’ajuntament, s’ha treballat per a que l’interès comú fos consensuat al màxim i la decisió final, explicada per a que pogués ser entesa. I així s’ha fet amb totes les àrees de responsabilitat municipal.

Això significa haver de decidir, de vegades potser fins i tot renunciar. Aquesta és una gran responsabilitat que no es pot fer en la solitud del mandat, n’estem segurs. S’ha de fer des de l’apropament, des de l’honestedat en la construcció dels arguments, des de la transparència de la informació, des de la col·laboració i l’entesa.

El futur de Caldes esdevindrà el fruit del treball diari, de l’esforç i l’interès envers la ciutadania. Però cal recordar que tots som responsables i protagonistes del nostre futur, i que no podem aspirar a construir-lo sense implicar-nos.  La gestió pública competeix també amb la globalització dels problemes econòmics i socials. Vivim en un escenari on es transformen vertiginosament tots els conceptes; d’arreu sorgeixen noves formes d’entendre les relacions, nous significats per a les paraules cooperació i diàleg, noves eines de comunicació i noves oportunitats. També significa haver de comprendre realitats que per llunyanes no ens afecten menys; el fenomen de la immigració és fruit d’una d’aquestes realitats,   l’escassetat dels recursos i de fonts de finançament, també.

Caldes es prepararà durant aquest quatre anys per mantenir la seva singularitat dins aquest món global, els projectes que s’han de tirar endavant ens dotaran de més i millors serveis i potenciaran l’atractiu del nostre municipi per atreure i consolidar sectors productius.

Som 2.808 habitants a Caldes, 11 persones constituïm avui l’ajuntament; 6 en formaran govern i 5 oposició d’aquest. Tenim doncs l’oportunitat de liderar entre tots un dels canvis més significatius en la fisonomia, els serveis, en definitiva, la vida ciutadana, que experimentarà Caldes durant aquest pròxims quatre anys, i que de ben segur serà un dels canvis més significatius de la nostra història recent.

Des de qualsevol àmbit de la ciutadania (ja sigui associatiu, polític, o de manera particular) es pot criticar l’acció de govern, es pot no estar d’acord en el com, potser tampoc en l’avaluació dels resultat, però també és segur que l’interès per Caldes no ens ha d’enfrontar els uns amb els altres.

Aquest interès compartit ens dóna la complicitat necessària per trobar ponts de diàleg  mantenint-nos fidels a les nostres conviccions, però sense trair l’honestedat que es mereix la ciutadania. Els arguments han d’estar alienats i no han de ser contradictoris, la informació ha de ser certa i no suposada, el debat es pot enriquir amb aportacions per millorar els projectes i les idees, pot qüestionar els criteris si ens mostra una perspectiva millor o més àmplia, però no pot tenir l’objectiu de deformar la realitat.

L’oportunitat i el repte d’aquesta legislatura (govern, oposició i ciutadania), són els de transformar el poble i preparar-lo per al futur cada cop més competitiu. El repte i l’oportunitat de fer-ho transformant la crítica inconscient en diàleg constructiu, convidant a tots el implicats en la gestió i el govern de Caldes a afrontar el gran esforç que cal fer i que s’ha d’estar disposat a fer.

La situació actual és incerta respecte als recursos necessaris per al manteniment dels serveis públics i la millora del benestar. L’actual és una realitat complexa i difícil per a tots davant la que cal apostar encara més per la suma de valor enfront el desgast de la divisió.

Erosionar el debat amb discussions ermes de contingut, no suma

Suggerir la desconfiança sense arguments que la justifiquin, no suma

Relegar el benestar de tots per defensar el que ens sembla més propi, no suma

El resultat es bo quan la suma de dos no és igual a zero.

Caldes som totes i tots

Caldes és per a totes i tots

Però ara més que mai, Caldes no podrà ser sense totes ni tots.

Aquest és el repte per als valents que el vulguin afrontar, aquesta és l’oportunitat per als qui s’hi vulguin afegir. Qui vulgui continuar personalitzant la culpa, assenyalant la diferència com a element de divisió, està sincerament, fora de lloc.

Continuar amb la mirada enrere, visualitzant un passat de confrontació personalista excusant-se amb arguments que perverteixen la realitat de l’interès general, no ens enganyem,

no és fer oposició,

és simplement estar al servei de l’arbitrarietat política que pot convenir a qui aspira quelcom més que estar al servei del seu municipi.

El repte d’aquesta legislatura, la sort i el privilegi dels que tenim l’oportunitat de participar-hi, la convicció amb la que volem treballar és i ha de ser

la suma d’idees per a la construcció de realitats.    

Moltes gràcies.

Marc Vergés Ros, portaveu Grup CiU.

11 juny 2011. Constitució Ajuntament de Caldes d’Estrac. http://www.caldetes.cat/document.php?id=1215 

16 Juny 2011 at 10:27 am 1 comentari

GRÀCIES PEL SUPORT. ARA, A TREBALLAR. VISCA CALDES!

“És que vosaltres toqueu de peus a terra”, em deia l’altre dia una dona emocionada amb la que vaig coincidir al fer el porta a porta de contacte amb la gent i d’entrega del nostre  Programa de Govern.

Avui és dia 20 de maig de 2011. Just d’aquí dos dies sabrem qui liderarà el futur de Caldes gràcies a la voluntat de la majoria de vosaltres, de la majoria de caldenques i caldencs. I cal que sigui liderat des del compromís, la cultura de l’esforç, la responsabilitat, i al costat de totes les veïnes i els veïns de Caldes.  Semblen paraules típiques i tòpiques, però cal que aquí a Caldes les repetim sovint, no ens oblidem d’elles, i les omplim de contingut.

Totes i tots nosaltres compartim l’interès per aquest poble, Caldes, i per això ens presentem units per encarar el futur i gestionar el dia a dia de la millor manera possible i conseqüència de les vostres legítimes exigències com a ciutadanes i ciutadans.
 
Jo estic convençut de que a través de l’opció que hem pres aquest 2011, ens podrem implicar activament en tot allò que ens preocupa, interessa, entusiasma i pel que hem compartit amb molta gent al llarg dels darrers anys, i més directament les darreres setmanes amb les veïnes i veïns de Caldes, i que espero seguim compartint a partir d’aquest diumenge.

Aquest equip renovat està preparat per governar Caldes,  i perquè l’alcalde Joaquim Arnó ho segueixi essent, segueixi essent l’alcalde de totes i tots.

Ens agrada el nostre poble, ens hi sentim identificats i volem desenvolupar el Programa de Govern escoltant-vos i informant-vos, en definitiva coneixent-nos dia a dia.

Hi ha programa de Govern (no programa electoral), hi ha un programa de Govern amb un equip que pensa i seguirà pensant en positiu, interessat per un poble que es mereix dedicar l’esforç de totes i tots. 

Us donem les gràcies, gràcies per ser aquí, gràcies als que no heu pogut venir, gràcies per col·laborar, per obrir-nos les vostres portes i escoltar-nos, gràcies per intercanviar opinions, gràcies per ser crítics, exigents.

I ara, un últim esforç, diumenge, voteu per aconseguir una gran majoria per iniciar una nova etapa d’un Caldes de totes i tots.  Us demanem un ampli suport, i sabeu que vosaltres ens tindreu al vostre costat, i estem i estarem disposats a escoltar-vos. 

Visca Caldes!

Divendres 20 de maig de 2011 (2 dies abans de la jornada electoral del 22-M)

Sala Cultural de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac.

27 Mai 2011 at 9:07 am Deixa un comentari

CALDES SOM TOTES I TOTS. SEMPRE EN POSITIU!

Bona tarda. Em dic Marc Vergés Ros.

I em reconec ciutadà de Caldes.

Sóc una persona més, il.lusionada i orgullosa de ser i viure, de, i en aquest poble.
Potser molts de vosaltres us haureu sorprès amb la llista que en Joaquim Arnó us proposa com a candidatura per a les properes eleccions del dia 22 de maig.

Certament és una llista formada per gent diversa i heterogènia en quant a ideologies, formes de ser i de pensar. I segurament hi haurà qui mirarà a l’infinit intentant trobar una clau d’estratègia política.

Des del meu punt de vista és una proposta valenta, agosarada, innovadora, una proposta que ens ha convençut (i parlo en plural reconeixent-me com un més dels que avui ens presentem), una proposta que ens ha convençut perquè s’allunya dels partidismes i personalismes als que estàvem acostumats.

És una proposta que ens parla de sumar la diversitat com a valor, no com a factor de divergència i enfrontament.

Estic convençut, i per això soc aquí, que aquesta propera legislatura serà la legislatura de la innovació d’idees, de la renovació dels mecanismes de gestió pública per a oferir un millor serveis a la ciutadania. Tots ho sabem i n’estem fins i tot esgotats d’escoltar-ho: estem en mig d’una crisi econòmica i, com a conseqüència col.lateral, d’una crisi també social, que fa que els recursos siguin encara més limitats i per a molts projectes fins hi tot escassos o inexistents.

Uns recursos que tots sentim com a legítims perquè tots contribuïm a la seva recaptació. Cal posar esforç, ganes, il.lusió i responsabilitat, per vetllar i fer possible la continuïtat en el creixement de Caldes: creixement en el benestar de les nostres condicions de vida, dels serveis públics, del manteniment de les garanties socials i de la preservació del nostre entorn.

Aquestes són les meves conviccions, i parlant amb en Joaquim Arnó -present i futur alcalde de Caldes-, i observant com a espectador fins ara la gestió pública feta durant aquest quatre anys, no puc més que estar-hi d’acord i tenir ganes d’aportar el meu esforç per continuar sumant en aquesta direcció.
Em sento compromès i estic orgullós de formar part d’aquest equip de gent de Caldes, que comparteix la voluntat en abocar el seu esforç fent possible un Caldes per a totes i tots, treballant per l’avui, pensant en el demà i mirant cap al futur.

He començat la meva intervenció dient-vos el meu nom. En sé el d’algunes de les persones que esteu aquí, i fora d’aquí, i hi ha d’altres que encara no conec, però totes i tots sou ciutadanes i ciutadans d’aquest poble, i entre tots compartim –si m’ho permeteu- la sort de viure en un entorn privilegiat i que ben segur volem preservar i millorar. També us he dit que la proposta que avui us presentem i que lidera Joaquim Arnó és valenta. Però no ho és més que el suport que estigueu disposats a donar a aquest grup de gent compromesa des d’ara, compromesa en el treball i la responsabilitat de l’interès comú i més proper, el que totes i tots compartim, Caldes d’Estrac.

Bon vespre i bona sort.

SALA CULTURAL DE L’AJUNTAMENT DE CALDES D’ESTRAC, 1 DE MAIG DE 2011.

4 Mai 2011 at 2:06 pm Deixa un comentari

Entrades antigues


Juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Ets el/la visitant número:

  • 62,509 (visites des del 28/02/2008) Moltes gràcies!

Arxiu

Entrades recents

El que es "clica" més al meu blog

  • Cap