“No l’he votat, però ho està fent bé.” Comentari d’una amiga que viu a Santa Coloma de Gramanet, un dia qualsevol parlant de política. Avui, la mateixa amiga ha estat la primera que m’ha fet saber el que estava començant a passar a Santa Coloma, aquest matí. Indignada i decepcionada. Com indignats i decepcionats i traïcionats i avergonyits i impotents i ignorats i utilitzats i enganyats i … quants “i” ens hem sentit molts ciutadans i ciutadanes. Avui, davant d’una incomprensible vegada més utilització política de la corrupció, llegeixo que el President Montilla ha fet un paral.lelisme entre el surrealista cas Gürtel i el vergonyós cas Millet. Doncs Sr. President, ara hi pot afegir el cas Santa Coloma. Potser costa fer-ne un paral.lelisme, però característiques similars en tindran.

La desafecció política no la provoca ningú més que els polítics que no els agrada la política, que no saben què significa el servei al ciutadà, que de la humilitat i la senzillesa en fan paraules que tiren a la brossa, i que entenen la corrupció com el seu modus vivendi. I no ens enganyem, perquè no només existeix la corrupció urbanísitca i/o l’econòmica, també la de la mentida, la del “cridar per cridar”, la corrupció de la manca de respecte, la corrupció moral i la corrupció de l’insult, la de no veure-hi més enllà del propi nas, la de d’actuar sense criteri ni sentit comú, la de la manca de credibilitat i la corrupció de confiança, la corrupció de no veure els propis errors, i la d’encara menys intentar solventar-los si es detecten… I un llarg etcètera.

Avui és un dia decepcionant per a tota la gent i sobretot per a aquells que intentem defensar la política i els polítics, desmuntant la frase “tots els polítics són iguals” Sincerament, cada dia es fa més difícil precisament per l’existència d’aquestes desenes de tipus de corrupció.

Però això no ens ha de fer decaure. En defensa de la política hi serem. Expulsant de l’escena pública a tots aquells que cal, i que són molts, algún dia el terme “política” tindrà la descripció que es mereix i que és la que s’hauria d’acostar a la realitat.

ENLLAÇOS

NOTICIA:
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091027/53812121875/el-alcalde-de-santa-coloma-el-ex-conseller-macia-alavedra-y-lluis-prenafeta-detenidos-en-una-operaci.html

Agustín Navarro, ex portaveu del Partit Socialista a l’Ajuntament de Benidorm, serà probablement el futur alcalde de la ciutat valenciana, històricament en mans del Partit Popular. Les darreres eleccions locals de 2007 van donar un ajustat resultat entre PP i PSOE, amb 13 i 12 regidors respectivament. Malgrat aquest ajustat escenari, el PP va aconseguir l’alcaldia i va poder continuar governant amb majoria absoluta. No hi ha cap representant d’altres forces polítiques i això és el que ha provocat que un únic regidor del PP, distanciat del seu propi grup, hagi apostat per a presentar una moció de censura juntament amb els 12 regidors socialistes, expulsats pel PSPV-PSOE quasi immediatament després de conèixer-se la situació. Qui més qui menys coneix el desgavell i les males formes de portar tots els afers urbanístics a la ciutat alacantina, precisament el desencadenant de l’abandonament del regidor popular que recolzarà la moció. Però aquesta situació de caos justifica que es produeixi un cas de transfuguisme? Quina imatge dóna el PSPV amb els seus 12 regidors expulsats del partit, perquè tenen la intenció de recolzar-se amb un trànsfuga del PP? Quina percepció tindrà la ciutadania? El Partit Socialista del País Valencià porta anys sense saber cap a on anar i com anar-hi, davant d’un PP que fa el que vol mentre va engreixant el seu sac de vots. A Benidorm els socialistes estaven a punt d’aconseguir un canvi de govern per la via democràtica, i segurament ho haguessin aconseguit a les properes eleccions. Ara, el PSPV de Benidorm està tocat i quasi enfonsat, “ajudant” així a l’eterna i ara més impossible recuperació del PSPV a nivell de tota la Comunitat Valenciana. Els regidors socialistes haurien d’haver fet ús del sentit comú i la responsabilitat i mantenir-se ferms en contra del transfuguisme i no vendre’s pel poder i a qualsevol preu. El PP hauria d’haver continuat governant, encara que fos en minoria. Hagués estat un exemple de defensa de la democràcia i de lluita contra el transfuguisme i la mala praxis política. Lamentable. A més a més, el 2011 tindrem una altra majoria absoluta del PP a Benidorm i l’enfonsament del PSPV.

Avui em conviden a unir-me a un grup del Facebook en el qual es reivindica per a Caldes un “gimnàs com cal” i em fa reflexionar sobre la situació de les instal.lacions esportives de Caldes (concretament sobre el poliesportiu i el seu entorn), instal.lacions envejables si sobretot tenim en compte que ens trobem en un municipi de menys de 3.000 habitants. Del gimnàs i de part dels serveis que havia d’oferir el Poliesportiu des de la seva inauguració, el 2003, la majoria sabem que no van començar amb bon peu i la situació va anar empitjorant amb el pas del temps. Ha mancat gestió. Si un gestiona es pot equivocar o no, però primer cal gestionar, i mai sense comptar amb la gent afectada/interessada. És difícil gestionar les opinions, però escoltar pot ajudar a veure la realitat o una part de la realitat i com a mínim pot ser útil per a intentar trobar la millor solució possible, amb el risc d’equivocar-te parcialment o totalment, és clar. Si apareix un grup que reivindica el que reivindica, és que quelcom no s’ha fet bé. No em crec que sigui una reivindicació buida de contingut. I per als governants del municipi: Primer cal creure’s que Caldes és “el” poble i “pel” poble que vetlles, després has d’escoltar els ciutadans d’aquest poble (no només cada quatre anys) i a continuació cal gestionar i prendre decisions. El cas del gimnàs de Caldes és un peix que es menja la cua: no hi ha bones instal.lacions o s’han deteriorat i falta professorat, aleshores la gent no hi va i és fàcil posar l’excusa de “no poder fer front a la despesa que comporta tot canvi davant l’escassa assistència al gimnàs.” Per cert, d’això es parla al Consell Municipal d’Esports del qual fa temps que els ciutadans no en tenim cap informació? (només recordo informació de la seva constitució a la revista municipal editada per l’Ajuntament).

.

Aquest bloc tornarà a posar-se en marxa el proper 1 de setembre, AMB “MÉS” CALDES…

GRÀCIES i bon estiu!

ENLLAÇ: 

http://www.aralar.net/actualidad/aralar-denuncia-y-condena-con-rotundidad-el-atentado-de-eta-que-ha-costado-la-vida-a-eduardo-puelles 

ARTICLE:  http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=621471&idseccio_PK=1006

D’acord amb Juan-José López Burniol:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=616676&idseccio_PK=1006&h=

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/alarma_euroesceptica_60198.php

La regeneració democràtica que propugnaven es va quedar en una defensa extremista de la llengua espanyola i del sentiment nacionalista espanyol, malgrat han intentat fer veure que la seva política no es centrava en aquests temes.

Les picabaralles internes i els fracassos electorals de les municipals de 2007 i les generals de 2008, han desinflat l’eufòria del partit després d’aconseguir 3 diputats a les eleccions catalanes de 2006.

L’aparició de la Unió, Progrés i Democràcia de Rosa Díez, i l’estratègia d’aquest nou partit de no acostar-se a Ciutadans, malgrat la proximitat ideològica, està deixant a la formació d’Albert Rivera en una situació difícil per a la supervivència.

I, per resumir, la coalició electoral de Ciutadans, de cara a les eleccions europees del 7 de juny vinent, ha fet esclatar el grup parlamentari a la cambra catalana.  Antonio Robles deixarà l’escó després de l’estiu.  José Domino deixarà Ciutadans però no l’escó, i Albert Rivera es queda més sol que mai. 

Ciutadans, un partit autodefinit d’esquerra no nacionalista, es presenta a les europees juntament amb una formació política d’ultradreta, Libertas, la qual es presenta en altres països amb formacions també d’ultradreta.

Article d’UMBERTO ECO:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=609220&idseccio_PK=1006

Hi ha partits polítics, i polítics, que sembla que vulguin fer el possible amb l’objectiu de no ser alternativa de govern o no voler que la majoria de la ciutadania els voti per a governar. El Partit Socialista de la Comunitat de Madrid (PSM) s’ha convertit en un bon exemple d’aquests casos. Enfonsat durant anys lluny de tenir oportunitats per a tornar “a ser govern”, ara ha decidit prendre una actitud que costa d’entendre. El PSM no va assistir a l’homenatge a les víctimes de l’11-M, celebrat el passat mes de març. I ara, ahir mateix, 2 de maig, no va assistir a l’acte del Dia de la Comunitat de Madrid. S’entén? I l’excusa és de nivell. Diuen que no assisteixen a aquests actes (segur que a altres tampoc) per l’actitud, “intolerable”, de la presidenta Aguirre, al tancar per la “via ràpida” la comissió parlamentària que investigava l’escàndol de l’espionatge a diversos membres de l’Administració autonòmica madrilenya. La utilització d’actes institucionals, posar pals a les rodes a TOT o votar NO a TOT únicament argumentant “l’actitud intolerable”, és un greu error d’estratègia, no només perquè et poses barreres a l’hora d’apropar-te a la gent, sinó perquè no fas cap bé a la imatge de la política i dels polítics, i perquè els arguments que no s’agafen per enlloc fan perdre la confiança. Els socialistes madrilenys es pensen que desgasten a Aguirre, però la realitat és que la presidenta sortirà, gràcies a aquestes actituds de l’oposició, més enfortida. Qui es desgastarà serà el PSM, un desgast que vindrà provocat per la majoria del poble madrileny.

Doncs sí: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=608458&idseccio_PK=1006

Rosa Aguilar (d’Izquierda Unida i fins ara alcaldessa de Córdoba) és la nova consellera d’Obres Públiques i Transports del govern de la Junta d’Andalusia (PSOE).

Incomprensió des d’IU i altres sectors. Cas similar al d’Ignasi Guardans:

http://mvergesros.wordpress.com/2009/04/13/questio-de-cultura-democratica/