I és una fita històrica no per la singularitat dels que avui podem semblar els protagonistes, sinó per la singularitat d’aquesta vila de 770 anys d’història. Una història que s’ha configurat amb l’esforç, la tenacitat i l’interès de persones que van ser capaces d’imaginar un Caldes més habitable, més pròsper, més gran.

És doncs una fita històrica sense més significat per al dia d’avui que la del relleu institucional, el futur dirà si serem capaços de deixar-hi constància en la imatge i la vida de Caldes. Perquè a partir d’avui ens toca agafar el relleu d’un projecte endegat ja no diem fa quatre anys, sinó 770, el projecte per continuar fent  de Caldes el poble que tots volem, en el que ens agrada viure, i en el que s’hi pugui continuar vivint en el futur amb més i millors condicions de les que gaudim avui.

La màxima responsabilitat dels Ajuntaments, per fer possible tot això, és la de gestionar els recursos públics en bé de l’interès comú de manera eficient i responsable.  Els darrers quatre anys, des de l’ajuntament, s’ha treballat per a que l’interès comú fos consensuat al màxim i la decisió final, explicada per a que pogués ser entesa. I així s’ha fet amb totes les àrees de responsabilitat municipal.

Això significa haver de decidir, de vegades potser fins i tot renunciar. Aquesta és una gran responsabilitat que no es pot fer en la solitud del mandat, n’estem segurs. S’ha de fer des de l’apropament, des de l’honestedat en la construcció dels arguments, des de la transparència de la informació, des de la col·laboració i l’entesa.

El futur de Caldes esdevindrà el fruit del treball diari, de l’esforç i l’interès envers la ciutadania. Però cal recordar que tots som responsables i protagonistes del nostre futur, i que no podem aspirar a construir-lo sense implicar-nos.  La gestió pública competeix també amb la globalització dels problemes econòmics i socials. Vivim en un escenari on es transformen vertiginosament tots els conceptes; d’arreu sorgeixen noves formes d’entendre les relacions, nous significats per a les paraules cooperació i diàleg, noves eines de comunicació i noves oportunitats. També significa haver de comprendre realitats que per llunyanes no ens afecten menys; el fenomen de la immigració és fruit d’una d’aquestes realitats,   l’escassetat dels recursos i de fonts de finançament, també.

Caldes es prepararà durant aquest quatre anys per mantenir la seva singularitat dins aquest món global, els projectes que s’han de tirar endavant ens dotaran de més i millors serveis i potenciaran l’atractiu del nostre municipi per atreure i consolidar sectors productius.

Som 2.808 habitants a Caldes, 11 persones constituïm avui l’ajuntament; 6 en formaran govern i 5 oposició d’aquest. Tenim doncs l’oportunitat de liderar entre tots un dels canvis més significatius en la fisonomia, els serveis, en definitiva, la vida ciutadana, que experimentarà Caldes durant aquest pròxims quatre anys, i que de ben segur serà un dels canvis més significatius de la nostra història recent.

Des de qualsevol àmbit de la ciutadania (ja sigui associatiu, polític, o de manera particular) es pot criticar l’acció de govern, es pot no estar d’acord en el com, potser tampoc en l’avaluació dels resultat, però també és segur que l’interès per Caldes no ens ha d’enfrontar els uns amb els altres.

Aquest interès compartit ens dóna la complicitat necessària per trobar ponts de diàleg  mantenint-nos fidels a les nostres conviccions, però sense trair l’honestedat que es mereix la ciutadania. Els arguments han d’estar alienats i no han de ser contradictoris, la informació ha de ser certa i no suposada, el debat es pot enriquir amb aportacions per millorar els projectes i les idees, pot qüestionar els criteris si ens mostra una perspectiva millor o més àmplia, però no pot tenir l’objectiu de deformar la realitat.

L’oportunitat i el repte d’aquesta legislatura (govern, oposició i ciutadania), són els de transformar el poble i preparar-lo per al futur cada cop més competitiu. El repte i l’oportunitat de fer-ho transformant la crítica inconscient en diàleg constructiu, convidant a tots el implicats en la gestió i el govern de Caldes a afrontar el gran esforç que cal fer i que s’ha d’estar disposat a fer.

La situació actual és incerta respecte als recursos necessaris per al manteniment dels serveis públics i la millora del benestar. L’actual és una realitat complexa i difícil per a tots davant la que cal apostar encara més per la suma de valor enfront el desgast de la divisió.

Erosionar el debat amb discussions ermes de contingut, no suma

Suggerir la desconfiança sense arguments que la justifiquin, no suma

Relegar el benestar de tots per defensar el que ens sembla més propi, no suma

El resultat es bo quan la suma de dos no és igual a zero.

Caldes som totes i tots

Caldes és per a totes i tots

Però ara més que mai, Caldes no podrà ser sense totes ni tots.

Aquest és el repte per als valents que el vulguin afrontar, aquesta és l’oportunitat per als qui s’hi vulguin afegir. Qui vulgui continuar personalitzant la culpa, assenyalant la diferència com a element de divisió, està sincerament, fora de lloc.

Continuar amb la mirada enrere, visualitzant un passat de confrontació personalista excusant-se amb arguments que perverteixen la realitat de l’interès general, no ens enganyem,

no és fer oposició,

és simplement estar al servei de l’arbitrarietat política que pot convenir a qui aspira quelcom més que estar al servei del seu municipi.

El repte d’aquesta legislatura, la sort i el privilegi dels que tenim l’oportunitat de participar-hi, la convicció amb la que volem treballar és i ha de ser

la suma d’idees per a la construcció de realitats.    

Moltes gràcies.

Marc Vergés Ros, portaveu Grup CiU.

11 juny 2011. Constitució Ajuntament de Caldes d’Estrac. http://www.caldetes.cat/document.php?id=1215 

Avui és dia 20 de maig de 2011. Just d’aquí dos dies sabrem qui liderarà el futur de Caldes gràcies a la voluntat de la majoria de vosaltres, de la majoria de caldenques i caldencs. I cal que sigui liderat des del compromís, la cultura de l’esforç, la responsabilitat, i al costat de totes les veïnes i els veïns de Caldes.  Semblen paraules típiques i tòpiques, però cal que aquí a Caldes les repetim sovint, no ens oblidem d’elles, i les omplim de contingut.

Totes i tots nosaltres compartim l’interès per aquest poble, Caldes, i per això ens presentem units per encarar el futur i gestionar el dia a dia de la millor manera possible i conseqüència de les vostres legítimes exigències com a ciutadanes i ciutadans.
 
Jo estic convençut de que a través de l’opció que hem pres aquest 2011, ens podrem implicar activament en tot allò que ens preocupa, interessa, entusiasma i pel que hem compartit amb molta gent al llarg dels darrers anys, i més directament les darreres setmanes amb les veïnes i veïns de Caldes, i que espero seguim compartint a partir d’aquest diumenge.

Aquest equip renovat està preparat per governar Caldes,  i perquè l’alcalde Joaquim Arnó ho segueixi essent, segueixi essent l’alcalde de totes i tots.

Ens agrada el nostre poble, ens hi sentim identificats i volem desenvolupar el Programa de Govern escoltant-vos i informant-vos, en definitiva coneixent-nos dia a dia.

Hi ha programa de Govern (no programa electoral), hi ha un programa de Govern amb un equip que pensa i seguirà pensant en positiu, interessat per un poble que es mereix dedicar l’esforç de totes i tots. 

Us donem les gràcies, gràcies per ser aquí, gràcies als que no heu pogut venir, gràcies per col·laborar, per obrir-nos les vostres portes i escoltar-nos, gràcies per intercanviar opinions, gràcies per ser crítics, exigents.

I ara, un últim esforç, diumenge, voteu per aconseguir una gran majoria per iniciar una nova etapa d’un Caldes de totes i tots.  Us demanem un ampli suport, i sabeu que vosaltres ens tindreu al vostre costat, i estem i estarem disposats a escoltar-vos. 

Visca Caldes!

Divendres 20 de maig de 2011 (2 dies abans de la jornada electoral del 22-M)

Sala Cultural de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac.

I em reconec ciutadà de Caldes.

Sóc una persona més, il.lusionada i orgullosa de ser i viure, de, i en aquest poble.
Potser molts de vosaltres us haureu sorprès amb la llista que en Joaquim Arnó us proposa com a candidatura per a les properes eleccions del dia 22 de maig.

Certament és una llista formada per gent diversa i heterogènia en quant a ideologies, formes de ser i de pensar. I segurament hi haurà qui mirarà a l’infinit intentant trobar una clau d’estratègia política.

Des del meu punt de vista és una proposta valenta, agosarada, innovadora, una proposta que ens ha convençut (i parlo en plural reconeixent-me com un més dels que avui ens presentem), una proposta que ens ha convençut perquè s’allunya dels partidismes i personalismes als que estàvem acostumats.

És una proposta que ens parla de sumar la diversitat com a valor, no com a factor de divergència i enfrontament.

Estic convençut, i per això soc aquí, que aquesta propera legislatura serà la legislatura de la innovació d’idees, de la renovació dels mecanismes de gestió pública per a oferir un millor serveis a la ciutadania. Tots ho sabem i n’estem fins i tot esgotats d’escoltar-ho: estem en mig d’una crisi econòmica i, com a conseqüència col.lateral, d’una crisi també social, que fa que els recursos siguin encara més limitats i per a molts projectes fins hi tot escassos o inexistents.

Uns recursos que tots sentim com a legítims perquè tots contribuïm a la seva recaptació. Cal posar esforç, ganes, il.lusió i responsabilitat, per vetllar i fer possible la continuïtat en el creixement de Caldes: creixement en el benestar de les nostres condicions de vida, dels serveis públics, del manteniment de les garanties socials i de la preservació del nostre entorn.

Aquestes són les meves conviccions, i parlant amb en Joaquim Arnó -present i futur alcalde de Caldes-, i observant com a espectador fins ara la gestió pública feta durant aquest quatre anys, no puc més que estar-hi d’acord i tenir ganes d’aportar el meu esforç per continuar sumant en aquesta direcció.
Em sento compromès i estic orgullós de formar part d’aquest equip de gent de Caldes, que comparteix la voluntat en abocar el seu esforç fent possible un Caldes per a totes i tots, treballant per l’avui, pensant en el demà i mirant cap al futur.

He començat la meva intervenció dient-vos el meu nom. En sé el d’algunes de les persones que esteu aquí, i fora d’aquí, i hi ha d’altres que encara no conec, però totes i tots sou ciutadanes i ciutadans d’aquest poble, i entre tots compartim –si m’ho permeteu- la sort de viure en un entorn privilegiat i que ben segur volem preservar i millorar. També us he dit que la proposta que avui us presentem i que lidera Joaquim Arnó és valenta. Però no ho és més que el suport que estigueu disposats a donar a aquest grup de gent compromesa des d’ara, compromesa en el treball i la responsabilitat de l’interès comú i més proper, el que totes i tots compartim, Caldes d’Estrac.

Bon vespre i bona sort.

SALA CULTURAL DE L’AJUNTAMENT DE CALDES D’ESTRAC, 1 DE MAIG DE 2011.

1.Joaquim Arnó i Porras
2.Francesc Garcia i Cuyàs
3.Marc Vergés i Ros (independent)
4.Roser Alsina i Ruzafa (independent)
5.Beth Segura i Gubern (independent)
6.Marcos Blázquez i García
7.Miquel Àngel Rodríguez i Jarillo
8.Àngel Rusiñol i Esteban
9.Helena Gallardo i Sainz (independent)
10.Mercè Loire i i Fernández (independent)
11.Mireia Salvà i Comas (independent)
12.Ferran Gràcia i Carrasco (independent)
13.Francesc Vila i Loriente (independent)
14.Montserrat Arnó i Fontrodona

Butlletí El Pedrís número 51 – març 2011

Caldes en Positiu fou una iniciativa personal, amb l’objectiu d’aglutinar un grup de persones que fessin possible un canvi en la manera de portar a terme la gestió pública a Caldes. Agraeixo a tota aquella persona que es va interessar pel projecte i que m’ho va fer arribar per diferents canals i de diverses formes. Moltes gràcies. Ara, a pocs mesos de les eleccions del 2011, aquesta també és una decisió estrictament personal, en la qual res ni ningú, cap efecte intern o extern, m’ha fet capgirar els meus desitjos, que simplement eren els de fer un Caldes millor, amb caldenques i caldencs que creuen en el poble. Segueixo volent un Caldes millor i una manera de fer política amb sentit comú. No m’aparto de Caldes però, de moment, simplement m’aparto de la candidatura a l’alcaldia i del projecte Caldes en Positiu, perquè crec que ara, des d’una perspectiva realista, personal, i amb una mirada al futur, no és el moment, ni el lloc ni l’estratègia adequada per fer realitat aquest Caldes en positiu que tant necessitem.

Gràcies i salut! Com sempre, ens seguim mirant, llegint, parlant, escolant i opinant.

En tenim per temps, per anys segurament, perquè es tracta d’una petició a una administració que ha de gestionar recursos de manera generalista i les necessitats de Caldes són comunes a les de molts altres municipis. A més a més, tenim entremig unes eleccions, les del Parlament de Catalunya al novembre d’aquest any.

Per tant, tot acaba de començar i l’objectiu ha de ser una unió local per fer força, arribar a consensos i treballar plegats, sobretot perquè hi hagi una sola veu amb un mateix missatge a l’hora de dirigir-nos a l’administració superior . Això potser no farà les coses més fàcils, però si ens dividim internament, no ens esperarà quelcom millor.

L’indret actual de l’escola és privilegiat, sí, però cal descartar-hi la construcció del nou centre amb criteris de creixement demogràfic i desenvolupament sostenible, i aportant l’alternativa amb un projecte més ambiciós.

L’alternativa? Sí, pot ser el canyer de l’Esplanada de Can Muntanyà (NO a l’Esplanada de Can Muntanya). Si s’hi ha de construir alguna cosa, millor una escola, no? Millor un centre educatiu al bell mig del poble, al costat d’un indret de trobada social i històricament un lloc on s’hi celebren tot tipus de festes i activitats locals. Un indret que amb una nova escola podria convertir-se en una autèntica i més real plaça polivalent, tot adequant les instal.lacions als nous temps, al nou entorn, fent desaparèixer barreres i fer visible la zona de l’Esplanada i el canyer , amb l’escola inclosa, com un tot de totes i tots.

Per tant, davant les dues úniques possibilitats, cal tenir en compte que l’aposta per la construcció de l’escola al canyer de l’Esplanada significaria parlar d’aquest projecte més ambiciós i portar-lo a la realitat. Estaríem parlant, doncs, d’un projecte de reforma global de la històrica Esplanada, tenint en compte les possibilitats i oportinitats de l’entorn, la nova escola, la plaça… A la vegada, l’espai que ocupa l’actual escola cal que sigui aprofitat per a nous serveis i / o equipaments, adequats a l’indret i a les necessitats del municipi.

La societat catalana es troba esgotada, esgotada dels seus representants, esgotada de les relaciones Catalunya-Espanya, esgotada dels teatres partidistes, esgotada de la manca de capacitat per a reformar el sistema democràtic, esgotada de missatges sense contingut i encara més sense realitat, esgotada de la classe política.

Per això no és casualitat la traducció de la insatisfacció en forma d’aparació de noves forces polítiques que són i seran molt més que les desenes de candidatures que podem trobar cada jornada electoral. És evident que no hi ha espai polític per a tots, i també és cert que els partits tradicionals juguen amb avantatge en tots els sentits, però estic convençut que qui sortirà guanyant, a les eleccions de l’octubre-novembre, serà l’abstenció i la insatisfacció política traduïda en el recolzament significatiu a algunes de les noves forces. Potser a partir de llavors els partits tradicionals començaran no només a reflexionar (això ho fan molt) sinó sobretot a actuar (això ho fan poc). Ans el contrari, no canviarà res si tot segueix igual o si les noves ofertes acaben passant desapercebudes.

És cert també que sabem poc o res de les noves propostes, però també és cert que sabem molt dels partits de sempre, de qui són i com actuen. Per tant, per començar i per iniciar el canvi de cultura democràtica, ja n’hi ha prou en què noves persones proposin noves fórmules polítiques, no creieu?

La desafecció política no la provoca ningú més que els polítics que no els agrada la política, que no saben què significa el servei al ciutadà, que de la humilitat i la senzillesa en fan paraules que tiren a la brossa, i que entenen la corrupció com el seu modus vivendi. I no ens enganyem, perquè no només existeix la corrupció urbanísitca i/o l’econòmica, també la de la mentida, la del “cridar per cridar”, la corrupció de la manca de respecte, la corrupció moral i la corrupció de l’insult, la de no veure-hi més enllà del propi nas, la de d’actuar sense criteri ni sentit comú, la de la manca de credibilitat i la corrupció de confiança, la corrupció de no veure els propis errors, i la d’encara menys intentar solventar-los si es detecten… I un llarg etcètera.

Avui és un dia decepcionant per a tota la gent i sobretot per a aquells que intentem defensar la política i els polítics, desmuntant la frase “tots els polítics són iguals” Sincerament, cada dia es fa més difícil precisament per l’existència d’aquestes desenes de tipus de corrupció.

Però això no ens ha de fer decaure. En defensa de la política hi serem. Expulsant de l’escena pública a tots aquells que cal, i que són molts, algún dia el terme “política” tindrà la descripció que es mereix i que és la que s’hauria d’acostar a la realitat.

ENLLAÇOS

NOTICIA:
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091027/53812121875/el-alcalde-de-santa-coloma-el-ex-conseller-macia-alavedra-y-lluis-prenafeta-detenidos-en-una-operaci.html

GRÀCIES i bon estiu!

ENLLAÇ: 

http://www.aralar.net/actualidad/aralar-denuncia-y-condena-con-rotundidad-el-atentado-de-eta-que-ha-costado-la-vida-a-eduardo-puelles 

ARTICLE:  http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=621471&idseccio_PK=1006

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=616676&idseccio_PK=1006&h=