Pressupostos participatius, un exemple d’inversió en innovació democràtica

 

Democràcia: “govern del poble”

Forma de Govern en la qual el poder de la presa

de decisió resideix en la ciutadania.

 

Dilluns passat, 9 de març, es va dur a terme un Ple extraordinari de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, amb l’objectiu principal d’aprovar el pressupost 2009.  Segurament molta feina prèvia, però interna, del Govern Municipal, i poc menys de dues hores de debat al Plenari.  Majoria de CiU, pressupost aprovat.  Ara ens explicaran molt detalladament aquest pressupost 2009, amb xifres i previsió d’actuacions, segurament en un proper número del butlletí d’informació Portada, a tot color, amb gràfics i altres complements visuals atractius, fins i tot impactants. I qui sap si potser també ens ho explicaran en una altra sessió informativa presentada per l’alcalde, el Sr. Arnó, a la Sala Cultural, qualsevol dissabte a la tarda.  CiU ens dirà que és el millor pressupost que es podia presentar. El PSC dirà el contrari.   Es creuaran moltes xifres i declaracions, mentre els ciutadans caldencs ens ho mirem de ben lluny, com si res anés amb nosaltres (quan en realitat es tracta d’un tema cabdal).    Bé, doncs avui llegeixo que s’ha implantat un nou sistema de pagament de la zona blava, via telèfon mòbil. Es tracta, segons diuen, d’un innovador i pioner sistema a tota Espanya.  Innovació tecnològica, perfecte, molt bé, felicitats, també una noticia de “fotos” i “imatges positives”, però… i la inversió en innovació democràtica on és?  Està molt bé presumir de transparència, informació detallada, d’un Altre Caldes És Possible! (el de la foto a tot color?), però la participació ciutadana la qual reivindicaven durant anys i anys i també en la darrera campanya electoral, on és?  I no em refereixo a la participació ciutadana d’aparador, sinó a l’autèntica participació ciutadana, com per exemple la que ja tenen posada en marxa molts municipis catalans: els pressupostos participats.  Els pressupostos són la base del desenvolupament de l’activitat municipal i, per tant, amb un sistema raonable, equilibrat, eficient, ben dirigit, però també ben escoltat i deixant-se assessorar,  es pot demostrar un bon i necessari exemple d’apropament real a la ciutadania i de regeneració democràtica.  Els pressupostos participatius són mecanismes que permeten que els ciutadans, ja sigui individualment o a través d’entitats, decideixin de manera directa a què es destinen els diners públics.  Fins i tot en alguns casos com es recullen els diners.  Aprofundir en democràcia vol dir atorgar més poder a la ciutadania i per tant, ja n’hi ha prou d’anar a votar cada quatre anys i que després cadascú faci el que li convingui, no complint ni tan sols amb el que s’ha promès durant les cada vegada més desprestigiades campanyes electorals.  Els pressupostos participatius són un invent recent. L’experiència més coneguda és la de Porto Alegre, convertint-se així en un símbol de la nova democràcia.   A Catalunya s’han desenvolupat experiències actualment consolidades, com a El Figaró-Montmany, Santa Cristina d’Aro, Callús, Sabadell o Cardedeu.   Repeteixo, i la inversió en innovació democràtica?  I tant que preocupa el diner, això només implica voluntat política i temps.  

Informació sobre pressupostos participatius:  http://www.elscalersoncalen.org