El retorn a la feina (un tipus de canvi)
1 Setembre 2008
Els canvis ens descol·loquen, els canvis els busquem, els canvis els evitem, els canvis ens els donen, els canvis vénen, els canvis ens els trobem, els canvis els necessitem, els canvis ens preocupen, els canvis ens alegren, els canvis ens interessen, els canvis els rebutgem, els canvis creen oportunitats, els canvis creen dubtes, els canvis creen seguretat, els canvis provoquen angoixa…
Entry Filed under: L'escrit del dia / El escrito del día. .
5 Comments Add your own
Leave a Comment
Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
1.
El Positivo | 1 Setembre 2008 at 8:12 pm
Siempre hay cambios, mejor ser positivo incluso con los negativos
2.
Findus | 2 Setembre 2008 at 12:02 am
El retorn a la feina es un canvi?
Jo diria que es una continuitat. Any laboral igual a treball+vacances.Els que aixo es puguin permetre contents hauran d’estar, vol dir que la crisis no els afectara.
Benaventurats els que el treball podran conservar, aixo si sense millores reinvindicar.
3.
valenciana | 2 Setembre 2008 at 8:10 am
Findus, per mi es un canvi. canvi de rutina… per alguns positius per altres negatiu
Hi ha canvis que es repeteixen, hi ha canvis nous, hi ha canvis unics…
4.
Anònim | 2 Setembre 2008 at 11:59 pm
El canvi som nosaltres i el rastre que deixem al caminar. El canvi son els somriures que hem après a fer i les llàgrimes que ja no vessem. El canvi és el senyal del temps al cos i la memòria.
El canvi el fem/som nosaltres, la resta és circumstancial.
5.
Triston | 3 Setembre 2008 at 12:22 am
Visca en treball! La condemna de per vida. Treballar, pagar hipoteques, credits i impostos, gastar…. Treballs poc motivants, mal pagats i estressants, aixo si treballs. Tot igual en els treballs qualificats o no qualificats.Amb els anys ni les vacances poden amagar l’ absurd de la realitat . L’ unic que amb sort queda es la ultima accio, la jubilacio….. I per aixo tota una vida, aixo si amb vacances anuals que amb sort son pagades.