A Euskadi, a diferència de Catalunya, es pot preveure una lleugera majoria ciutadana que acabi donant el seu recolzament al SÍ, en un hipotètic referèndum independentista o de caràcter sobiranista. A Euskadi, a diferència de Catalunya, viuen amb el terrorisme al costat de casa seva. A Euskadi, a diferència de Catalunya, existeix una divisió social i política important. Per això el tema, ara més que mai, es troba a l’ordre del dia de les agendes de Zapatero i Ibarretxe, dirigents polítics que es reuniran aquesta setmana. El final d’aquest camí es veu lluny i, a més a més, no massa clar ni tranquil. Avui dilluns, el Canal 33 dedica el programa Àgora a aquest tema, amb especialistes que debatran i reflexionaran sobre l’ assumpte: http://www.tv3.cat/pprogrames/agora/agoSeccio.jsp?idint=503&seccio=tema
Mayo 19, 2008...8:00 am
Sense un futur clar
Saltar a Comentarios
6 comentarios
Mayo 19, 2008 a las 12:05 pm
A Catalunya som mes civilitzats que al Pais Basc i aconseguirem abans la independencia.
La Unio fa la força i els catalans tenim cultura d’anar units
Mayo 19, 2008 a las 2:44 pm
A
Catalunya guanyaria la independència pero nomes haurien de votar els autentics catalans. Si voten els espanyols o altres estrangers, malament anem.
Mayo 19, 2008 a las 9:27 pm
Ibarretxe anirà a la seva bola i Zapatero també. Parlen de diàleg i acord però no hi haurá ni una cosa ni l’altre
Mayo 20, 2008 a las 8:58 am
catalunya no seré mai independent perque els catalans no volem ser-ho
Junio 19, 2008 a las 4:53 pm
El que compte són les persones, no les collonades dels territoris. Prou de fanatismes! La història es repeteix i ja sabeu qui acaba pagant els plats trencats… El feixisme ,disfressat d’independentisme, és quelcom pitjor del que ens podem imaginar. Aquesta “malaltia” l’aprofiten alguns acomplexats que mai han pogut ser protagonistes de res i es pensem que apunt-se al carro independentista se’ls farà més cas. Aconsello que llegeixin força i repassin la història. Torno a repetir, menys collonades i aprendre a ser persones
responsables. Els nostres fills ho agrairan.
Junio 19, 2008 a las 8:18 pm
Totalment d’acord amb l’exposició de Berenguer.
Escribe un comentario