Ara sí

 

Ara sí podem veure clarament que el Partit Popular està patint una crisi interna (però que també afectarà a l’exterior del partit.)  Un  debat sobre quins equips i candidats han de posar-se al capdavant d’un partit no s’ha de considerar com una crisi. Però quan es comença a debatre sobre les idees fonamentals del partit polític, dels seus principis i de la seva raó de ser, llavors ja podem utilitzar aquest concepte que a ningú agrada.  I això és el que està passant dins del PP.  L’últim exemple clar ha estat el cas de María San Gil (foto), presidenta del PP basc, que amb les seves paraules ha donat a entendre que hi ha un clar problema de fons: http://www.elmundo.es/elmundo/2008/05/15/espana/1210812879.html .   L’ala moderada i l’ala més conservadora s’enfronten quan fins ara havien sabut conviure.  Les derrotes acostumen a separar (tot i que no sempre), acostumen a distanciar postures diferents aglutinades dins d’un mateix projecte.  No és qüestió de persones, és qüestió de projecte i d’estratègia.  I el problema del PP és el problema d’Espanya, perquè si les picabaralles s’allarguen massa, el govern socialista actual no tindrà una alternativa i oposició forta i clara, el govern es podrà permetre cometre errors sense tenir respostes contundents i, el pitjor que pot passar, al govern li poden aparèixer tics de prepotència davant d’una oposició dèbil.  Per això, una crisi profunda del PP pot afectar a tothom.