Prohibit creuar la via i prohibit fumar… i què ?
3 abril 2008 at 8:23 am 4 comentaris

Estació d’Arc de Triomf de la ciutat de Barcelona. 18.50 h del 2 d’abril del 2008. Esperant el tren direcció Caldes d’Estrac. Segona vegada que estic a punt de presenciar un atropellament de tren perquè un inconscient intenta creuar la via per on no s’ha de fer. He presenciat 2 “quasi atropellaments” en aquests darrers mesos, però gent creuant per on no s’ha de fer, doncs molta més. Un altre tema. Mateix escenari: estació d’Arc de Triomf. Qualsevol dia a qualsevol hora. Individus fumant dins l’Estació (acció il·legal). Ningú diu res, els no fumadors només miren de reüll (por, passivitat, indiferència?). Els vigilants desapareguts. I jo em pregunto ¿La nova assignatura Educació per a la Ciutadania ensenya i insisteix per on s’ha de creuar la via i el per què de per on no s’ha de creuar? ¿Ensenya què significa el símbol que us adjunto amb aquest escrit? I el que és més preocupant… ¿serveix realment d’alguna cosa ensenyar-ho a segons qui?
Entry filed under: Com som ! / ¡Como somos!. Tags: .
4 comentaris Add your own
Deixa un comentari
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
1.
esp | 3 abril 2008 a les 8:50 am
Yo llamé la atención a un chico que se puso a fumar en la estación de plaza cataluña y un poco más y me pega!!
¿no hay solucion?
2.
marta | 3 abril 2008 a les 2:36 pm
això no s’arregla ni am educacio per la ciutadania ni a l’escola. Poden esnenyar molt a l’escola pero si els joves aprenen lo que tenen a la familia i al seu voltant i es un ambient negatiu amb educacio….
3.
jordi | 3 abril 2008 a les 10:02 pm
d,acord amb la Marta,la base esta en la familia i cada dia se educa menys dintre la familia ,estem cansats de veure nens/as de curta edat ,supermaleducats ,insolents ,pocavergonyas,totalment desmadrats sense cap tipus de ordre ni educacio ,que es la formula mes facil de molts pares(pasar de tot),despres cuan aquets nens creixen com que ningu els a posat limits ni ordre ,pasan de tot i transgredeixen totes les normativas que regeixen la societat, per solucionar el problema nomes queda el castig o la preso,malas solucions ,Tenim que educar els pares perque eduquin els seus fills etc
4.
Joan | 4 abril 2008 a les 8:44 am
Jo sóc mestre i aquesta professió ja no és el que era abans. Ara estem pressionats per uns pares (en general) que pensen que l’escola ha D’EDUCAR al 100% els nens i nenes. L’educació s’ha de compartir: família, escola, entorn.